Logopèdia- Logopedia

La Logopèdia està relacionada amb la comunicació i el llenguatge; es dirigeix a estudiar i intentar resoldre problemes relacionats amb el desenvolupament, ús, deterioració o pèrdua de les habilitats lingüístiques en el camp del llenguatge, parla, veu, audició i lecto-escriptura.

Treballem amb nens amb diferents capacitats, trastorns o discapacitats. Duem a terme una atenció personalitzada, ja sigui amb comunicació verbal o no verbal , dissenyant, ensenyant i utilitzant sistemes augmentatius i alternatius de la comunicació, si és necessari.

Treballem partint de les experiències vitals dels nostres usuaris, dels seus interessos i les seves iniciatives , utilitzant materials personalitzats i de caràcter manipulatiu per millorar i aconseguir adquirir els objectius proposats per a cada nen.

 

Trastorns del llenguatge: els senyals d’alarma

Alguns nens no desenvolupen correctament el llenguatge , sofreixen certs trastorns de la parla. Com detectar-los? Quan comencen a sorgir i quins són? T’expliquem com identificar-los.

El llenguatge infantil es desenvolupa en cada nen d’una forma diferent. És a dir, pot ser  en alguns nens es desenvolupa abans i, en uns altres, més tard. El procés de maduració del llenguatge és molt relatiu i cada nen necessita el seu temps. No obstant això, com reconèixer si el desenvolupament de la parla es produeix de forma normal o si existeixen trastorns del parla? Segons els logopedes, existeixen bàsicament quatre tipus de trastorns de la parla  infantil:

– El nen que no entén una frase.
– El nen que produeix pocs sons.
– El nen que produeix molts sons, però no sap usar paraules.
– El nen que no és capaç d’expressar una frase simple de forma correcta.
Detallat així, sembla simple. Tot i així, els trastorns en qüestió no són fàcils de detectar. Normalment, els errors que cometen els nens quan comencen a desenvolupar el llenguatge són els mateixos. No obstant això, quan existeix un dels trastorns de la parla, el nen que el pateix comet més errors que els altres nens. Detectar aquest “error de més” no és fàcil. En aquest sentit, és molt important que existeixi un control per part dels pares, que seran els encarregats d’observar com es desenvolupa la parla en el seu fill. Segons alguns logopedes, aquestes són els senyals que no poden passar-se per alt:

En el primer any de vida
Té una veu monòtona i utilitza poc l’entonació de la seva llengua. La seva capacitat de producció de so és pobre i expressa una certa preferència per un únic so consonant. Per exemple, diu solament “lalalala” i gairebé mai “palabamala”. No escolta, no es gira quan algú li parla o li crida i, no utilitza gestos amb intenció comunicativa. Per exemple, no indica un objecte o no diu “hola” amb la mà.

En el segon any de vida
Té dificultat per entendre fins i tot les peticions simples. Diu poques paraules (“mama”, “papa”, “bubu”) i s’esforça per aprendre de noves. Mostra certa dificultat quan ha de combinar dues paraules juntes i sembla desinteressat en el tracte amb els altres. Sovint, és la mare qui ha d’actuar com a intèrpret amb els altres nens o adults, perquè la forma de parlar del nen resulta incomprensible.

En el tercer i quart any de vida
Escolta poc i li costa entendre el significat d’oracions llargues. Substitueixles paraules amb gestos de forma habitual i té dificultats en la producció i combinació dels sons. Per exemple, diu “popa” en comptes de “escombra” i “tata” en comptes de “patata”. Solament la família entén la seva forma de parlar i no s’entén amb els altres nens. Les seves frases tenen un estil telegràfic i omet els verbs, els articles i les preposicions.

Què fer en aquests casos? El primer i més important és contactar amb el pediatre i, anar a un logopeda infantil.


 

La Logopedia está relacionada con la comunicación y el lenguaje; se dirige a estudiar e intentar resolver problemas relacionados con el desarrollo, uso, deterioro o pérdida de las habilidades lingüísticas en el campo del lenguaje, habla, voz, audición y lecto-escritura.
Trabajamos con niños con diferentes capacidades, trastornos o discapacitados. Llevamos a cabo una atención personalizada, ya sea con comunicación verbal o no verbal , diseñando, enseñando y utilizando sistemas aumentativos y alternativos de la comunicación, si es necesario.
Trabajamos partiendo de las experiencias vitales de nuestros usuarios, de sus intereses y sus iniciativas, utilizando materiales personalizados y de carácter manipulativo para mejorar y conseguir adquirir los objetivos propuestos para cada niño.

 

Trastornos del lenguaje: las señales de alarma

Algunos niños no desarrollan correctamente el lenguaje, ya que sufren ciertos trastornos del habla. Pero ¿cómo detectarlos? ¿Cuándo empiezan a surgir y cuáles son? Te explicamos cómo identificarlos. 

El lenguaje infantil se desarrolla en cada niño de una forma distinta. Es decir, puede que en algunos niños se desarrolle antes y, en otros, más tarde. El proceso de maduración del lenguaje es muy relativo y cada niño necesita su tiempo. Sin embargo, ¿cómo reconocer si el desarrollo del habla se produce de forma normal o si existen trastornos del habla? Según los terapeutas del habla, existen básicamente cuatro tipos de trastornos del habla infantil:

  • El niño que no entiende una frase.
  • El niño que produce pocos sonidos.
  • El niño que produce muchos sonidos, pero no sabe usar palabras.
  • El niño que no es capaz de expresar una frase simple de forma correcta.

Detallado así, parece simple. Sin embargo, los trastornos en cuestión no son fáciles de detectar. Normalmente, los errores que cometen los niños cuando empiezan a desarrollar el lenguaje son los mismos. Sin embargo, cuando existe uno de los trastornos del habla, el niño que lo padece comete algún error más que los otros niños. Detectar este “error de más” no es fácil. En este sentido, es muy importante que exista un control por parte de los padres, que serán los encargados de observar cómo se desarrolla el habla en su hijo. Según algunos logopedas, estas son las señales que no pueden pasarse por alto:

En el primer año de vida
Tiene una voz monótona y utiliza poco la entonación de su lengua. Su capacidad de producción de sonido es pobre y expresa una cierta preferencia por un único sonido consonante. Por ejemplo, dice solamente “lalalala” y casi nunca “palabamala”. No escucha y no se gira cuando alguien le habla o le llama y no utiliza gestos con intención comunicativa. Por ejemplo, no indica un objeto o no dice “hola” con la mano.

En el segundo año de vida
Tiene dificultad para entender incluso las peticiones simples. Dice pocas palabras (“mamá”, “papá”, “bubu”) y se esfuerza por aprender de nuevas. Muestra cierta dificultad cuando debe combinar dos palabras juntas y parece desinteresado en el trato con los demás. A menudo, es la madre quien debe actuar como intérprete con los otros niños o adultos, porque la forma de hablar del niño resulta incomprensible.

En el tercer y cuarto año de vida
Escucha poco y le cuesta entender el significado de oraciones largas. Reemplaza las palabras con gestos de forma habitual y tiene dificultades en la producción y combinación de los sonidos. Por ejemplo, dice “popa” en vez de “escoba” y “tata” en vez de “patata”. Solamente la familia entiende su forma de hablar y no se entiende con los otros niños. Sus frases tienen un estilo telegráfico y omite los verbos, los artículos y las preposiciones.

¿Qué hacer en estos casos? Lo primero y más importante es contactar con el pediatra, y acudir a un logopeda infantil.